Membre d’una nissaga de metges de llarga tradició de la comarca del Berguedà. L’avi, Josep Soler i Massana neix a “Can Tonic” de Vilada (Berguedà), el 10 de gener de 1813. Llicenciat en Medicina i Cirurgia el 1844, exerceix a les poblacions de Vilada i Santpedor. El pare, Josep Soler i Sala, neix a Santpedor (Bages), el 1850 i es llicencia en Medicina el 1877, probablement a Saragossa després d’estudiar a Barcelona des del 1870. Metge de diverses poblacions de la Catalunya central (Bruc, Santpedor, Navarcles) fins que s’estableix definitivament a Vilada. Àngel Soler Daniel, nascut a El Bruc el 18 de gener de 1891, inicia l’educació primària a Santpedor, després a Navarcles i, finalment, a Vilada tot seguint els destins del seu pare. Cursa el batxillerat al Col·legi dels Jesuïtes de Manresa. Un cop acabat, es trasllada a Barcelona per estudiar Medicina. La mort del seu pare l’obliga a treballar a la Farmàcia Casas del barri de la Barceloneta. En aquesta etapa, produeix una fórmula reumatològica per al dolor: l’Elixir Daniel, en honor a la família materna. Quan cursa quart de Medicina és diagnosticat de tuberculosi pulmonar pel doctor Jacint Reventós i es retira durant més d’un any a la masia d’uns parents a Gallifa. L’any 1916, obté la llicenciatura de Medicina i s’instal·la de metge a Vilada on exerceix al llarg de 42 anys. Dos anys abans de jubilar-se, passa a ser metge titular de Sant Quirze de Besora on hi exerceix el seu fill Josep M. Soler i Tarruell. Es jubila el 1961, amb 70 anys, i es trasllada a viure a Barcelona. Soler i Daniel s’esdevé el primer president de la Secció de Metges Jubilats del COMB i ocupa el càrrec fins al dia de la seva mort el 9 de març de 1972.
Home interessat en la política, d’estudiant a Barcelona, és un dels fundadors del partit de la Lliga Regionalista de la Barceloneta, de la qual n’és secretari general. Tot i que en surt il·lès, Àngel Soler i Daniel és objecte d’un atemptat quan es dirigeix en cotxe a un míting. Home de brillant oratòria, gran poder de convicció i amb dots de líder. El seu partit li ofereix la candidatura a diputat per Barcelona, però ell vol exercir de metge rural i rebutja dedicar-se a la política exclusivament.
Àngel Soler i Daniel es dedica principalment a la Tisiologia i es mostra molt interessat en la importància del factor climàtic sobre les malalties respiratòries. Viatja a diversos sanatoris estrangers per conèixer el seu funcionament. En un casal de dues plantes de Vilada, crea un sanatori antituberculós que, juntament amb les altres cases de repòs, té una capacitat total de quaranta llits. A conseqüència de la nova teràpia amb antibiòtics, anys més tard, el tanca després que ho facin definitivament els sanatoris de Puigdolena i Montseny a mitjans dels anys cinquanta.
El 18 de juliol de 1936, Soler Daniel no es troba a Vilada perquè, uns dies abans, ha assistit al IX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana celebrat a Perpinyà i es refugia a la seu del Sindicat de Metges de Catalunya de Via Laietana. S’hi està fins a l’octubre de 1936 quan s’escapa a la Vall d’Aran. Acabada la Guerra, retorna a Vilada per continuar la seva tasca com a metge.
Soler i Daniel presideix la Junta Comarcal de Berga del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB). Participa en la creació del Sindicat de Metges de Catalunya, la Mutual Mèdica i la Cooperativa de Consum. L’any 1933, és elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. És guardonat amb la Creu de l’Ordre Civil de Sanitat el 1959 i amb la Medalla al Mèrit col·legial provincial a títol pòstum. El seu testament llega el 10% del seu capital per crear el “Fons d’auxili al metge pobre” que amb el temps passa a anomenar-se “Fons d’auxili al metge pobre Àngel Soler i Daniel”. En els estatuts fundacionals queda reflectit que els beneficiaris són els metges jubilats de Barcelona i les seves comarques i l’any 1981, es declara fundació de beneficència particular pura constituïda per la Junta de la Secció de Metges Jubilats del CoMB amb un membre de la família d’Àngel Soler i Daniel.
